Pericial forense: agent condemnat per exercir assetjament laboral

El passat 21 de Febrer l’ Audiència Nacional va condemnar a 9 mesos de presó a un sergent de la Policia Local de Premià de Dalt i a una indemnització de 14.000€ per l’assetjament laboral exercit a una de les agents que tenia al seu càrrec.

El Tribunal considera que entre 2010 i 2012 el sergent va donar un tracte a l’agent de constant humiliació, amb l’assignació de tasques que estaven per sota de la seva categoria professional, ridiculitzant-la davant la resta de companys, realitzant comentaris inapropiats i amb amenaces diverses.

Aquesta condemna constitueix un delicte contra la integritat moral de l’agent, per un assetjament laboral.

Sergio Florit, Psicòleg Clínic i Pèrit Forense, ha realitzat el l’assessorament forense de l’agent indemnitzada. Algunes de les conclusions que s’han exposat a l’informe pericial  determinen que:

• Presenta una interacció psicopatològica d’entitat suficient per afectar la seva salut mental i provocar alteracions en la seva eutimia emocional.

• Les seqüeles psicològiques tenen origen en el comportament hostil dirigit a la seva persona i s’enquadren dins de l’assetjament laboral.

• Constitueixen un dany psíquic produït per una experiència vital negativa. Les agressions verbals i la continuïtat de les mateixes causen l’aparició d’un quadre psicopatològic i, a posteriori, s’originen les seqüeles que poden romandre de forma crònica “criteri de continuïtat sindròmica”.

• Hi ha una clara afectació de la seva vida professional i laboral.

L’assetjament laboral constitueix tota conducta d’agressió o fustigament reiterats, actituds hostils, actives, dominadores, exercides per un o diversos fustigadors en contra d’un o diversos treballadors, que tenen com a finalitat el maltracte o la humiliació de forma intencionada i constant de perjudicar a l’altre, minvant la “resistència psicològica de la personal, tal i com assenyala Piñuel (2003). A més, la norma legal del segon article del 2n Codi del Treball assenyala que “l’assetjament laboral es contrari a la dignitat de la persona”.

Autors com Einarsen, Hoe, Zapf y Cooper (2003) han determinat les característiques que tenen aquests comportaments:

• Conductes repetides i perllongades en el temps
• Components negatius i hostils
• Les conductes causen conseqüències diferents, segons la fase del procés en la que es trobi l’assetjat
• L’assetjador té una intencionalitat de caràcter instrumental (obtenir un objectiu) o de caràcter finalista (destruir a l’assetjat)
• Existeix un desequilibri de poder entre les parts enfrontades